Via del Carles al Gorro Frigi

Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament.

La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar el tram clau un xic més a l’esquerra per tal d’aprofitar la millor roca). El resultat és una via molt assequible i ràpida de fer; bona opció per tots aquells que es comencen a aventurar en vies de més d’un llarg o per escaladors que busquen escalades sense compromís.

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular (parabolts verds visibles des del mateix camí de Sant Jeroni)

L1(IV+)

La via s’inicia al mateix camí de Sant Jeroni. La primera tirada no té cap més secret que el d’anar seguint el recorregut que ens marquen els parabolts. Es tracta d’una rampa inclinada amb la roca típica de Gorros i amb algun tram puntual lleugerament menys fàcil que la resta. 35 metres.

L2(IV+)

Aquesta segona tirada continua amb la mateixa tònica de la primera, tot i que trobarem un tram lleugerament més vertical, però de seguida es torna a ajeure. Malgrat això, la presa és tant bona i cantelluda que ni ens adonarem. 30 metres.

L3(V+)

Als pocs metres d’iniciar la tirada superem un llavi fàcil, escalem uns pocs metres inclinats i ens plantem davant un curt mur vertical. Abans del re-equipament la via anava més a la dreta i es trobava força rentada. Ara, amb el nou traçat trobem la mateixa verticalitat d’abans però amb una roca excel·lent. El tram és curt i vertical, amb presa de primera, cantelluda i evident. Un cop superat aquest curt tram la paret torna a prendre la inclinació dominant per arribar a la reunió relaxadament. 20 metres.

L4(IV)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. En aquest llarg la presa és especialment generosa, amb grans còdols de totes les formes i textures. Anirem seguint les assegurances, que com en un conte de Hänsel i Grettel ens menaran fent ziga-zagues fins la següent reunió. 40 metres.

L5(IV+)

Sortim de la reunió per terreny fàcil fins que ens situem al costat del nas de la Gorra. Per pujar-hi tenim un pas molt bonic, aprofitant les preses i els forats que ens regala la roca. Un cop sobre el nas, només restaran uns quants metres de fàcil grimpada per arribar al cim. Muntem la darrera reunió a la mateixa creu. 35 metres.

Descens:

Atenció! Els passamans i cadenes han estat retirats (febrer 2014) Es pot des-grimpar amb cura o rapelar

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.

El que més m’ha agradat:

• Molt bona roca.
• La modificació del tercer llarg és del tot encertada, mantenint l’esperit de la via però millorant-ne la roca.
• Totes les reunions són força còmodes i estan preparades per rapelar.
• Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un llarg.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada es miri com es miri.
• El darrer llarg es tira sobre la clàssica Badalona, desvirtuant a aquesta.